DEU


                              Jo tenia un amic
                              que era un bon chicot
                              pero tenia una pega, que no creia en Deu.

                              U(n dia, el meu amic y jo
                              varem anar d´excursión
                              y sabeu on varem anar?
                              a la Vall de A´ran
                              i tal com caminaben,
                              per aquelles zigui-zagues de camins,
                              varem veure aquells paisatges,
                              els arbres, habien de tots colors,
                              el verd, el groc, el vermell,
                              era un cuadre perfecte,
                              pintat mai per cap pintor,
                              i miran al meu amic,
                              l´hi vaig dir, ¿ Y tú no creus en Deu?
                              varem anar a la Vall de Lis,
                              i puixarem a Superbanyeras,
                              veien  la Valls alo fons,
                              las cascades de aigua pura,
                              i las crestes plenes de neu,
                              i miran al meu amic,
                              l´hi vaig dir ¿ i tú no creus en Deu ?  
                              i miran totes las muntanyes
                              que estaben , al nostre entorn
                              va surtí un raig de sol,
                              i aquell cuadre tan bonic,
                              es va omplir de resplan dor,
                              i miran al meu amic,
                              l´hi vaig dir, ¿ i tú no creus amb Deu ?
                              Al cap de  un ratet,
                              vam para per fer un mos,
                              entre mos i trago,
                              trago i mos,
                              a terra anaben caien,
                              les molletes de pá
                              i una formigueta petita,
                              la molleta de pá , mes gran,
                              va agafar,
                              i la formigueta, andavan,
                              cap enderrera,
                              ara amb el cap,
                              amb, las potas,
                              i poc a poc,
                              anaba adelantan, fins arriba,
                              a la entrada de la seva llar,
                              arrastraba un pes, deu vegadas,
                              mes gran que ella,
                              al meu amic, miraba embelesat,
                              amb va mira a mi,
                              i va vaixa, la mirada,
                              una mica avergunyit,
                              i vaig sentir que deia,
                              que incredul he sigut,
                              que cec que hai estat,
                              nomes he viscut,
                              per menjar y treballa,
                              pero no pateixis amic,
                              que no tornara a pasar
                              que Deu no existeis,
                              no ho tornare a dir mai.                AROMA 20-10-1999

         
                                             AROMA 26-9-2012.



                                           ,
                                                               
                                                         
                                                                 
             
                                                 







                                                                       
                                                                           

                                                                 
    ´